En el text apareixen les idees de que, els materials creats i usats pels professors en part, limiten la manera en com es pot donar una classe, ja que el professor s'aferra a aquells materials i no innova.
Es defensa que aquests materials haurien d'estar subjectes a canvis, s'haurien d'actualitzar i revisar.
Aquests material, per tant, impliquen una pràctica educativa concreta.
Ens hem de plantejar la idea de si realment cal canviar els llibres, per les noves tecnologies com els ordinadors.
També cal pensar que en l'escola les noves tecnologies, com els mitjans audiovisuals no són gaire utilitzats i que, en el context social que vivim, potser seria necessari introduir-los, ja que els alumnes estan molt familiaritzats amb ells i actualemnt els resulten més atractius que no pas els llibres. A més a més les possiblitats que ofereixen aquest amterials poden resultar molt útils per a l’ensenyament i la presentació dels temes en les aules, poden aportar molta més interactivitat i pràctica a les aules, deixar enrere la simple teorització del temes.
Però perquè tot això sigui possible és necessari un canvi en els curriculums escolars, tema que sembla complicat de canviar a les escoles ja que els mestres semblen aferrar-se a les tradicionals maneres d’ensenyança.
Finalment, relacionat amb això, hi ha una falta de formació en aquest àmbit per part del professorat, no estan al dia de totes les noves tecnologies ja que no estan tan familiaritzades com els alumnes. Sovint els mestres, tot i que això està canviant, no són usuaris habituals de les noves tecnologies, no estan en les seves vides quotidianes, i això fa que els resulti molt més difícil adaptar-se a aquestes.
Es defensa que aquests materials haurien d'estar subjectes a canvis, s'haurien d'actualitzar i revisar.
Aquests material, per tant, impliquen una pràctica educativa concreta.
Ens hem de plantejar la idea de si realment cal canviar els llibres, per les noves tecnologies com els ordinadors.
També cal pensar que en l'escola les noves tecnologies, com els mitjans audiovisuals no són gaire utilitzats i que, en el context social que vivim, potser seria necessari introduir-los, ja que els alumnes estan molt familiaritzats amb ells i actualemnt els resulten més atractius que no pas els llibres. A més a més les possiblitats que ofereixen aquest amterials poden resultar molt útils per a l’ensenyament i la presentació dels temes en les aules, poden aportar molta més interactivitat i pràctica a les aules, deixar enrere la simple teorització del temes.
Però perquè tot això sigui possible és necessari un canvi en els curriculums escolars, tema que sembla complicat de canviar a les escoles ja que els mestres semblen aferrar-se a les tradicionals maneres d’ensenyança.
Finalment, relacionat amb això, hi ha una falta de formació en aquest àmbit per part del professorat, no estan al dia de totes les noves tecnologies ja que no estan tan familiaritzades com els alumnes. Sovint els mestres, tot i que això està canviant, no són usuaris habituals de les noves tecnologies, no estan en les seves vides quotidianes, i això fa que els resulti molt més difícil adaptar-se a aquestes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario